DEECARGAR PDF – TASA CATALANA

 

DISPOSICIONS
DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA
DECRET LLEI 1/2014, de 3 de juny, pel qual es modifica el Text refós de la Llei de taxes i preus públics de
la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny.
El president de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Govern ha aprovat i jo, en nom del rei, i d’acord amb el que estableix
l’article 67.6 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo el següent


DECRET LLEI
Preàmbul
L’article 16 de la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de
l’impost sobre les estades en establiments turístics, va crear, en l’àmbit territorial de Catalunya, la taxa per la
prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’administració de l’Administració de justícia, tot afegint
un nou títol, el III bis, al Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya. El capítol
I regula l’esmentada taxa al seu article 3 bis.1.
L’esmentada taxa va ser exigible als fets imposables que es van produir a partir de l’1 de maig de 2012.
Tanmateix, amb posterioritat, el 22 de novembre de 2012, va entrar en vigor la Llei estatal 10/2012, de 20 de
novembre, per la qual es regulen determinades taxes en l’àmbit de l’Administració de justícia i de l’Institut
Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, que va derogar l’article 35 de la Llei 53/2002, de 30 de desembre,
de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social. Si bé mantenia diversos aspectes de la regulació que
s’havia incorporat a l’article 35 de la Llei 53/2002, de 30 de desembre, el nou règim va introduir modificacions
substancials tant dels fets imposables com dels subjectes passius, qui ho eren no només les persones
jurídiques, sinó també les persones físiques, i ampliava la seva aplicació a l’ordre social, per bé que només als
recursos de suplicació i cassació.
Contra l’article 3 bis.1-1, apartat 1, del Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de
Catalunya, el president del Govern de l’Estat va plantejar un recurs d’inconstitucionalitat atès que va
considerar que el referit precepte incorre en inconstitucionalitat per haver creat una taxa per la prestació de
serveis personals i materials en l’àmbit de l’administració de l’Administració de justícia, però que coincideix
amb el fet imposable de la taxa estatal sobre la funció jurisdiccional i incorre en la duplicitat de fets imposables
prohibida per l’article 6.2 de la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats
autònomes. Igualment, amb la presentació del recurs, es va invocar l’article 161.2 de la Constitució, i això va
produir la suspensió de la vigència i aplicació del precepte impugnat, per a les parts en el procés des del 21 de
desembre de 2012, data d’interposició del recurs, i per a tercers des del 17 de gener de 2013, data del
corresponent edicte al Butlletí Oficial de l’Estat.
El Tribunal Constitucional, tanmateix, en la seva recent Sentència de 6 de maig de 2014, dictada en el dit
recurs d’inconstitucionalitat, avala la constitucionalitat de